Blog de viajes por el mundo

Ena huerça delas listas, las calvas obrigás de vesital enas Helipinas apaecin ena primel postura lugaris tan paradisiacus comu El Ñíu, Port Barton ena isla de Palawan, o la isla de Corón, sinu preferíu delos buçus, peru últimamenti anda demás d’espremíu col genteríu’l bureu, ya que’l goviernu anda costruyendu una utopista nueva i comprexus otelerus grandis.

No ai duda denguna qu’es lo que más i mejol se vendi i sus razonis tien, peru nel mi casu oi vo a palral d’otra isla que sin llegal a sel tan imponenti, en ella pueis alcuentral toa crassi d’atracionis i pranis deferentis pa hazel con más tranquileza, precius más baratus, peru no por ellu menus enteressanti: se trata dela Isla de Bohol.

La manera mejol d’allegal a Tagbilarán, capital de Bohol, es cogiendu el barcu que sal a ca ora dela segunda cidá más grandi delas Helipinas, Cebú, que cuenta con aropuertu entrenacional i es el sitiu andi l’euri indígina local Lapu-Lapu dio muerti a Magallanis.

Cruz y tumba de Magallanes en Cebú.

Bien mereci la pena una paraína pa conocel la estoria colonial qu’entovia retién, el Huerti de San Peiru, la Basílica del Santu Niñu o la Catreal de Cebú.

Basílica del Santu Niñu de Cebú

Me paés enteressanti tamién cuental la estoria dela imagi del Santu Niñu, al que llevava Magallanis a bordu i cuyamenti la halló Miguel López de Legazpi, quien quarenta añus aspués del acontecimientu aballó con una partía dendi las costas orentalis de Méxicu tentandu d’establecel una canal segura pal entrecambiu de mercadorías entri dambus a dos paísis.

En ese mismo sitio donde se encontró la imagen se ordenó de levantar lo que es la actual basílica, la más antigua del país y a la que acuden miles de devotos filipinos en peregrinación.

Imagen de la capilla del Santo Niño

En essi mesmu sitiu en que s’alcontró la imagi, se mandó d’alevantal lo qu’es la Basílica d’agora, la más antiga’l país i ala qu’acuin milis de creoris helipinus en pelegrinagi.

Comu izía anantis, p’allegal a Bohol ai d’acatal el barcu que sal ca ora del puertu de Cabú, el preciu es d’arreol de dies ebrus i tarda comu dos oras. En el mi casu tuvi la suerti de vél l’orihoscu mentris qu’allegava i hue un verdaeru espetáculu.

Vistas dendi’l barcu al atardecel

Dispués que desembarcas en Tagbilarán, tienis varias ocionis pa movel-ti, ai una tupa d’agencias ofreciendu escussionis o mesmu arrendal un cochi. En el mi casu, la primel ves arrendei una flagoneta con guía, me paés que huerun 2500 pesus por lleval-mi alas Chocolate Hills, la tirolina, la reserva de Tarsier i de premiu sospresa lo mejol de tó! Comu me vagava ata salil el barcu, huimus escapás de hazel güena gavilla i terminei convidau nel cabu d’añu del iju con tola familia i los amigus, en que m’ofrecierun de tó i se portarun d’acatu, una pena vel perdíu el cartón conas señas p’avel güeltu a vé-lu.

Fiesta de cumpleaños sorpresa!

Pola segunda ves qu’estuvi a Bohol, muei el pran i arrendei un cochi, un agarri que me dio en Cebú sotra agencia ala que tamién diva arrendau un cochi i velallí se presentó nel puertu un helipinu con un Daewoo Matiz esgalaçau, cona reserva dela gasolina parpagueandu (yo i las mis aventuras cona gasolina comu n’Usbekistán…) le sonava el chasi, los amortiguaoris… por fin, el casu es que firmémus el contratu nuna oja de papel normal i corrienti, 1500 pesus por un diína mas 1000 de retén, i lo primeru que le preguntei es si poía llegal en essas condicionis a anguna gasolinera… escomençava l’aventura.

Carretera por drentu la selva

Dispués de vel jechau gasolina i, comu ya sabía el recorríu d’antañu, m’espetei palas lombas de chocolati, el sitiu más turísticu dela isla, trata-si de 1268 hormamientus astilu de picoruchus, quasi que toas igual qu’ena temporá seca al mual la yerva de colol pardu allegandu a paicel de chocolati, daí el nombri. Es un sitiu mu aparenti. P’allegal, en el mesmu centru dela isla tienin un miraol reondu andi se puein vél… i palos que tengais Cármin enas vuestras vidas, comu es el mi casu con mía mairi, no vos s’olvíi d’echal-vus una retrataúra ena estampa!!!

Lombas de Chocolati

Al baxal i ponel rumbu pal sinu siguienti, qu’era hondeal-si cona tirolina sobri’l ríu Loboc, hizi pará en varius sitius que me llamarun l’atención: campus d’arrós, un cimenteriu, un mercau local pa bebel una San Miguel fresquita i poel palral conos paisanus o mercal algu de gandalla. Vos recomiendu, si vais, que trateis de palral con ellus no n’ingrés sino en tagalu, la idioma provincia peru que tien más de 5000 palabras emprestás del castillanu, comu puei sel cuchillo, cuchara, tenedor, plato… ala policía le izin Pulisya, los días dela semana, los númirus i más paí. Aparti que de seguru recomiendan anguna cosa que no t’ofreci agencia turística denguna.

Palos valientis… la tirolina! Más de 50 segundus jorreandu por un cordón d’aceru dela costana duna montaña pa otra, comu un páxaru porcima dela selva i del ríu Loboc, arrebujau nuna especii de camisa de huerça i que n’angún puntu l’altol reballa los 500 metrus, día i güelta, es increíbli, yo lo ei hechu quatru vezis i m’arrepientu no vé-lu hechu más porque es imponenti i requedivertíu, essu sí, enantis ai de firmal un papel en que te hazis responsabli delo que puea passal… peru si ai de moril, que sea a desfrutal i a hazel lo que te gusta! El preciu anda palos 5 o 8 ebrus, muchu más baratu que nel Ñíu, que tamién ai sotra aparenti peru ajunta dos islas i t’eslicias porcima dela mar.

Tirolina porcima’l ríu Loboc

Otru sitiu recomendabli de vesital es la reserva de tarserus. El tarseru es unu delos monus más amenaçaus qu’essistin, son de no más de 30-40 cm i tienin los ojus grandis porque son de vida noturna, quasi que tol día se lo tiran dormíus agarraus delo altu delos arvus. La caça estrema delos helipinus hue por causa de tenel estus los ojus grandis que hazían mieu, i se pensavan qu’eran la encarnación del diañu. Por no más d’un ebru mereci la pena endedical un tiempinu.

Tarseru

Otra delas atividais de que pui desfrutal hue la escursión noturna ena localidá de Loay, ena boca’l ríu, al anochecel salin escursionis corrienti parriba pa desfrutal dun espetáculu únicu: arvus llenus de millonis de cocus de lus que lo alumbran comu si huessi qualquiera casa polas navidais, ai un arvu que se destaca especialmenti porcima delos otrus i que le s’atribuin propiedais mágicas, velallí aballan los rezién casaus pa piíl de tenel una familia sana. Otrus simplimenti píin deseus o tamién pa dá-li güena suerti, es una verdaera maravilla. No hui escapás d’echal afotus pola falta de lus, peru nel Youtube ai angún vidiu.

Ríu Loboc

Mentris que m’asperava qu’allegara la ora dela salía ‘la escursión delos cocus de lus, aprovechei p’arrimal-mi ala praya i desfrutal dela postura’l sol, sin sabel póndi diva, travessei una calli i por un caminu de tierra hui a paral a un estalachi en que… comu se izi nel mi puebru: Dio mos cría i l’airi mos amontona, velallí m’atopei con cincu helipinus en un karaoki, desaforiítus, a cantal i a bebel dunus çamburrius de cincu litrus… quantis que se travessarun las mirás ya sabía qu’era la mi perdición, no tardarun ni dies segundus en venil-si pal cochi a tiral de mí p’ajuntal-mi ala corrobra, m’ofrecierun la bebía, qu’antovia no sei lo que era. Ellus lo llaman tuba, sopongu qu’angún destilamientu delos cocus, piñas… no sei, peru sabía a vinagri, conque yo decedí de peíl-mi sotra San Miguel qu’essa no falla. Velallí anduvi no sei por quántu nel karaoki, las mugeris delos helipinus aparti del rehuiju comu asperandu qu’acabaran de cael-si al suelu dela peana, la máquina del karaoki era comu una tragaperra enormi i el libru de cantaris comu una Biblia. Yo namás m’acuerdu de vel cantau el Let It Be delos Beattles… tolo otru era folclóricu provinciu, i ya cona atardecía ala final me despeí del amigu Erlon i la quadrilla, que quasi qu’a gatas o ayuaus delas mugeris los montarun en el cochi i se los llevarun. En el mi casu, aprovechei pa desfrutal dela postura del sol con tola praya pa mí.

Erlon i compaña nel karaoki
Retratu estremehelipinu
Atardecía en Bohol

Pa passal la nochi descogí una posá en Panglao, la zona más turística dela isla, llena de restauranis, estalachis, ambienti noturnu i prayas bonitas en que pueis contratal escursionis pa hazel snorkel, buceu, vél tiguronis-ballenas, i más cosas. En el mi casu, comu ya lo vía hechu dantis en Oslob al sul de Cebú, decedí de perdel-mi polas prayas i assín hue, acabei perdíu en meyu duna praya virgi a que s’acedía por un caminu travessandu manglaris i parti dela selva.

Prayas solitarias de Bohol
Prayas turística de Panglao

I ya pola tardi, enantis de golvel el cochi enas mesmas condicionis de reserva parpagueandu, de contau, de caminu pa Tagbilarán vesitei una cueva que m’asperava que huera más espetaculal, cueva de Hinagnadan… peru por 50 céntimus que costava la entrá lo únicu que te poía animal era bañal-ti nel lagu que tenía endrentu, aquí vos queu una retrataúra.

Cueva de Hinagnadan

I p’arrematal, allegal a Tagbilarán al puertu andi tenía que degolvel el cochi i recuperal los mil pesus míus de retén, velallí se presentó el dueñu dela impresa i me piyó un favol: que huera col mi cochi i col dél ala su casa pa soltá-lu i alogu él me llevava al puertu otra ves, le dixi que si vivía mu largu lo mesmu no allegava porque el cochi andava quasi que ensecu… i güenu, pos allá que hui, soltei el Daewoo i güelta pal puertu. Esti güen ombri m’anduvu cuentandu un pocu dela vida dél, era meyu almericanu que diva vivíu en Froría i decidió de golvel-si palas Helipinas i entangal una impresa propia… el casu, i p’acabal la estoria: en el puertu le peí los 1000 pesus de retén… i no sei qué pinícula me contó porque el barcu estava a piqui de salil i namás me repitió quinientus, los otrus se los queó pa él. Conas priessas no anduvi ni recramandu, me despeí i güelta pa Cebú que, por ciertu, el barcu por fin s’atrasó quasi que una ora.

Velaquí acaban las mis andaúras pala isla de Bohol. Si güelvu palas Helipinas, qu’es mu possibli, l’endedicaré alo menus una semana pa poel desfrutal de tó con más tranquileza porque es una isla desapartá del barullu i del enluxaeru delas cidais grandis, es más barata, tienis pa hazel de tó i la genti es maravillosa, mesmu el que me devi quinientus pesus que lo precuraré p’arrendá-li otra ves el cochi. Las página dél pa si vos enteressa es www.rentacarbohol.com

Asperu que vos entrin ganas de vesital esti paraísu i desfrutalde tolo qu’ofreci.

¡Comparte esta entrada!