Blog de viajes por el mundo

Oi vos propongu de hazel una escapaína de 4 o 5 días pa una delas regionis más espetacularis i menus conocías de Francia, Bretaña i una delas maravillas de Francia, justu ena lindi de Bretaña i Normandía… a fecha d’oi sigui el descutiniu i el conflitu entri los vezinus pa vél quién es el dueñu de verdá… estó a palral del Mont Sant Michel.

La ruta que hizimus ai un par d’añus esmençava a Nantis, velallí arrendémus un cochi i mos pusimus caminu pal norti ala primel pará qu’está acatalagá comu unu delos puebrus más bonitus de Francia, Rochefort en Terre. Se tarda más o menus una ora i meya, la verdá qu’al entral al puebru en meyu la toñá, de nochi i poel desfrutal dél sin genti es un luxu, essu sí, ata qu’alas dozi la nochi… sospresa! Apagarun tolas luzis i quasi mos queamus ascuras, conque mos tuvimus de dil al catri, peru ala mañana siguienti amaneció soleau del tó, cosa pocu acotuviana n’esta parti en metá la toñá, i puimus desfrutal dél con tola su frorencia.

A 38 km mos topamus con Vannes, andi hizimus la pará siguienti, una cidá mediaval con una muralla espetaculal i casas del siegru XIV i XV, el cuerpu te píi sin duda denguna un passeínu en vera’l ríu i adrental-si enos lavaerus antigus de ropa, assín comu perdel-si polas callejas dela parti estórica.

A 40 menutus en cochi, ya mu cerquina dela costa s’enhallan los aliñamientus de Carnac, ná más i nás menus qu’arreol de 4000 meníl!!! Desseparaus en 4 sitius peru tós unu al lau del otru, angunus dellus sonin de más d’8 metrus de largol, en unu delos sitius se destiendin más de 1200 metrus i ai un miraol dandi se puei almiral mejol. Trata-si del yacimientu megalíticu más grandi del mundu, peru tamién ain dólmin, palabra que justamenti recrei dela idioma d’esta zona, el bretón.

Mereci la pena dedical un tiempu a andurreal entri los canchus i daí siguiremus de ruta pola carretera dela costa corriendu puebrinus de pescaoris i desfrutandu delos barrancus i las prayas.

El sotru sinu es Locronan, otru delos puebrus que tienin el onol de sel hallaus delos más bonitus de Francia i la verdá que no mos estraña, no dudeis d’echal dos o tres orinas i andal polas callis, vesital los comercius, l’ilesia i el cimenteriu.

En el estremu de ponienti, mu cerca de Locronan mos alcontramus cono qu’era considerau el Finisterri, la fin del mundu conocíu, con suerti i si las niebras no mo-lo empidin se puein atisbal varius farus, angunus dellus tan míticus comu el faru de La Vieille, encravau nun canchalinu en meyu la mar, recomiendu de leyel la estoria i vél afotus porque te queas desmentau.

M’acuerdu que p’allegal allí ai de queal el cochi nun aparcaeru i andal pa 10 menutus, en essi trayetu apaeci una estauta que representa la Muestra Señora delos Naufragus, cosa lógica nuna zona de corrientis marinas huertis i andi án avíu milenta de naufragius…

La muestra alquilina mos recomendó de siguil el muestru caminu cona carretera qu’arrodea tola costa, cenzillamenti hue un peaçu atinu porque a ca km t’almiravas, tan aína t’alcontravas una praya infenitiva comu barrancas enormis, molinus d’airi… i assín ata que mos parémus en el ojetivu siguienti, el huerti delos Capuchinus.

En meyu dun canchu entri los barrancus dela epoca de Napoleón, un sitiu espetaculal, estratégicamenti assitiau pa defendel i atacal qualquiera ententu d’envasión por mar, se puein vél los restus delas viviendas delos soldaus, los tunis, los puestus delos cañonis… acuerda una mijina el San Jun de Gaztelugatxe.

P’allegal aquí ai que queal el cochi eno altu’l barrancu i andal 15 menutinus, el caminu está marcau, peru, essu sí: quantis qu’unu entra ai d’andal con cudiau conos honchis i las escaleras enos tunis, recomiendu de lleval literna i vél l’amanecía, es de verdá imponenti.

La pará siguienti ahilandu entovia más pal norti ata Saint Malo, antiga cidá pirata i andi poemus echal un passeul por unu delos cascus antigus mejol conservaus de Francia, mos defraudó un pocu el chascu deque, al sel sábadu, estuviera achipotau de genti, de restauranis i centrus comercialis, peru no por essu dexa de merecel la pena.

No vos olvieis de hazel una vesita al puertu, andi ai una coleción de velerus i répricas essatas de barcus míticus francesis. Es un sitiu perfetu pa desfrutal dela cozina bretona enque era un pocu caru.

Dispués de vel echau el viagi m’endilgarun el que izin qu’es el sitiu mejol del mundu pa comel ostras, mu cerca de Saint Malo, alo vistu ai que dil pal puertu i te las ponin rezién cogías, a ebru la ostra. Las tienin arrepartías por númirus i, si no me conhundu, las mejoris sonin las qu’están marcás col 3. El puebru se llama Cancale, mo-l’apontémus obrigau ena lista delos pendientis pala ocasión siguienti.

El ojetivu siguienti era el más deseau de tós, a pocus km i ena deslindi de Bretaña i Normandía alcontrémus el segundu merumentu más vesitau de Francia, el Mont Saint Michel, sin duda denguna un sitiu mágicu, una abadía en meyu dun canchal que quandu subi la marea s’envierti nuna isla, antigamenti namás se poía acedel con marea baxa, peru agora tienin puestu un estalachi pa poel entral quandu se quiera. Vél el merumentu essi alampau de nochi acuerda sin duda el Castillu de Disney.

No perdais l’oportuniá de corré-lu lo mesmu de nochi que de día, si el pressopuestu lo premiti se puei mesmu dormil ena abadía, essu sí, el preciu se tipla a comparança conos agüespedagis d’arreol.

Musotrus decedímus de queal-mus en Pontorson, a unos 6-7 km i mos peguémus dos verdaerus omenagis culinarius de produtus típicus dela zona, mejillonis i borregu, el restaurán se llama “La casa de Quentin”, velaquí vos queu l’ atiju en Trip Advisor.

I ya p’arrematal el cogüelmu de tanta maravilla, en estus 5 días queémus en vesital pala güelta pa Nantis otrus dos puebrus consideraus los más bonitus de Francia, primeru Dinan:

I Fougerés, qu’alo primeru no diva a presental-si mu atrayenti dispués delo que llevavamus corríu, peru en verdá hue una grandi fin de fiesta i una lástima de no poel endedical un pocu más de tiempu, ya que mos arriscavamus a perdel el vuelu. Espetaculal el castillu, la muralla, el fochu arreol dela muralla comu enas pinículas de cavallerus, namás faltava que salieran dallí los crocodilus o mesmu el dragón! I alogu tamién endrentu dela muralla un molinu mediaval enormi a tó metel.

Me gustaría de cuental con más detalli tola ruta esta porque se quean muchas cosas en xerga peru tapocu no quieru alargal el testu demás, pa qualquiera dudina o pregunta me poís escrevil al correu. Si tenís oportuniá de hazel esti viagi vos asseguru que no vos vais a arrepentil i vos vais a recordal tola vida.

GOLEÚRAS:

Lu sabiais que sigún la leyenda del magu Melrín está enterrau n’esta zona? Concretamenti embaxu dun canchu grandi nel monti de Broceliande.

Lu sabiais que’l menil que lleva Obelix enas espaldas recrei delas liñas de Carnac?

Google Maps.

Traducido por Juan F. Reina (OSCEC).

¡Comparte esta entrada!