Blog de viajes por el mundo

El 30 d’agostu alas 9:30 dela mañana aposémus en el aropuertu de Manás en Bishkek i el primel apuru hueraparti deque llegara el maletagi era que nel aparcaeru estuviera al aguardu’l cochi d’arriendu que teniemus apalabrau, no contratau, porque no avía oción de reserval i la oferta es mu escasina. Dimpués dun almuerzu ligeru i de mercal los cartonis SIM palos movis, mos ponemus en marcha.

A 200 metrus ala salía del aropuertu avía un control de policía. Ya dantis el que mos arrendó el cochi mos avisó: es obrigau de lleval las luzis acendías siempri, conas priessas i los niervus mos s’olvía, peru… velallí estavan ellus pa dal-mus el altu!

Me baxu del cochi, enseñu la decumentación i le igu que so turista, que vengu d’aposal i que tengu acreditación de prensa palos World Nomad Games (Miquel Silvestre, directol del pograma Diario de un nómada de TVE i escreviol de varius librus de viagis me dio esti conseju, porque paés que los policías respetan bastanti los pedioristas entrenacionalis). En essi momentu, me saca un libru escrevíu en russu de que lo únicu qu’entendía era el númiru. Ponía 300, entuí qu’era una multa de 300 som, al trocu unus 2’5 ebrus… peru hui escapás convencé-lu i por fin me perdonó la multa.

Escomencémus la muestra ruta rumbu pal sul, la primel pará era la Torri de Burana dela que habrarei aspués, esmencémus a osserval los caraitis del país. La carretera estava en mu güenas condicionis, con mu poquininu tráficu, las montañas de más de 4000 metrus con nievi, los vallis en que dominava el cultivu de cerealis, peru tamién destensionis grandis de frutalis i güertus; tamién muchiu ganau, cavallus, ovejas, vacas i angún estalachi alos laus dela carretera que vendían produtus del campu. Alos quarenta menutus más o menus de vel escomençau la muestra ruta… sospresa otra ves!

En meyu la utovía vía una señal de lindi de ligereza a 40 km/h… i de sópitu detrás dunus arvus apaeci una estrébedi con una cámara d’afotus i dos ombrinus con paelleras ena cabeça i espadas-lasi qu’otra ves mos dan el altu. Al aparcal el cochi, s’acerca unu i mos pregunta que dándi semus i, al dal contiesta, la su respuesta con tonu russu es “prrroblemas, prrroblemas, prrroblemas…”. Me izi que diva a 69 km/h i que la lindi era 40… a tó estu, repitu la enteligencia dantis, me baxu del cochi, espiençu a palral de Messi i de Cristiano, que tendu acreditación de prensa… peru esti viagi la cosa está compricá, me izi que me vá a arretiral el carné i que tengu que dil ala capital a pagal 2000 som pa recuperá-lu. M’enseña los trofeus del día, comu 8 o 9 carnelis de paísis deferentis. A tó estu, le igu que no, que no pueu golvel-mi patrás, que pagu con cartón de creitu i que me dexi acontinal, qu’amus aposau ai una ora, que no conocemus las leis del país i estamus de vagancias…, el casu, peí ala compañera de viagi 500 som i me hui pa ellus mentris que palravan sopongu que d’exal-mi dil… se lo metí ena faltriquera a unu dellus i tema solucionau. Barcelona, Madril, Messi, Cristiano… puein vustés siguil!

Dispués d’esti segundu alardi conos cuerpus i huerças de segureza del Estau kirguís, seguimus la marcha, mos queava arreol de 120 km p’allegal ala Torri de Burana, se trata dun merumentu estóricu en meyu la Ruta dela Sea, la entrá val 2 ebrinus, pueis subil alo altu por una escalera estrechita, arreol de 25 metrus. Las vistas son enteressantis bastanti.

Aparti dela torri ai una zona con petrolifus i un centrinu d’entrepetación con restus arquiológicus. La pará siguienti estava quasi qu’a 200 km, teniamus acotau pa jechal dos nochis en un campamentu de yurtas en vera’l lagu Song Kol. Esta era la muestra posá: https://www.booking.com/hotel/kg/yurt-camp-quot-tuz-ashuu-azamat-quot-in-song-kol-lake.es.html Ata allegal allí puimus almiral paisagis espetacularis, montañas sin apenas monti i chalpicaus de granjas i güertas enos vallis, muchus cavallus, el Kirguistán provincianu i perhundu. El caminu era de tierra i ata allegal al muestru campamentu, qu’era l’últimu, vimus otrus muchus simejantis. L’atardecía sobri’l lagu hue imponenti.

Las dos nochis siguientis tocava vida cambulanti 100%, sin agua corrienti, sin comunicación esteriol al no avel cobrición ni interné.

El serviciu i la calidá, entovia cona simpleza del lugal, poiamus izil qu’eran güenus bastanti, güenu, desquitandu el tema de saneza, el hechu d’andal en meyu’l campu es lo que tien, pos te poías atopal sospresas en horma de mosca muerta por estripamientu nun güevu fritau, mesmamenti… era custión d’ambiental-si i d’enquacal-si.

El pobrema al tiempu de salil era la gasolina, al no poel calculal la distancia andavamus quasi que col retén… no alcontrémus gasolina enas alreorás preguntandu alas pocas pressonas que vivin allí i no sabiamus ni aóndi estava la gasolinera más cercana i lo peol era no sabel si divamus a llegal, teniamus de golvel polos mesmus passus entri vallis i montañas… Unu delos provincius mos dixu que sí teniamus bastanti p’allegal i mos arrisquémus, guía económica al encolmaeru, enas barreras pabaxu siempri en puntu muertu ata que los fresnus delo que se calentarun el cochi no arrancava… por suerti, dispués que conseguímus alcançal la carretera general, el muestru mieu de no allegal ala gasolinera se despareció i alleguémus ala cidá de Kochkor, aprovechémus pa buscal un restaurán con menú ocidental i daí ponel rumbu pa Karakol, el muestru sinu siguienti.

La cidá de Karakol en verdá no tien ná demás d’enteressanti pa vesital, lo únicu la Holy Trinity Russian, peru sí mereci la pena una vesita enos alreoris a Fairy Tale Canyon, Seven Bulls o Altyn Arashan Valley. De recomendación de posá, estuvimus en una guesthouse regentá dunus japonesis con un serviciu i un inseñu mu curiosu, el nombri es Matsunoki por un preciu mu umildi, lo poís alcontral en booking.com. I daí pusimus rumbu a Cholpon Ata andi los siguientis días se divan a celebral los World Nomad Games, qu’ei cuentau ena entrá dantis. Por últimu, recomiendu tamién ena Bishkek una vesita al Osh Bazaar ondi se puein hallal toa crassi de produtus, especiis, fruta, verdura, carni, ropa d’arriendu… es un sitiu mu aparenti pa jechal meya mañana alo menus. El centru dela capital es lo más aparenti a qualquiera cidá uropea: centrus comercialis, baris, restauranis, pubs… i lo mijol de tó es que pueis comel enos restauranis mijoris a precius mu possiblis, no vos queeis sin proval el T-Bone  i las cervezas típicas. En resumiendu, Kirguistán, a mi parecel es un sinu mu aparenti por tolo qu’ofreci: paisagis, coltura, cozina i lo mijol, los precius, delos paísis más baratus del mundu; si a essu l’añidimus que no precisamus visau i qu’es mu seguru… no se puei piíl más.

Velaquí vos queu el vidiu-reçumi del’aventura, asperu que vos gusti i subí la música!

Traducido por Juan F. Reina (OSCEC).

¡Comparte esta entrada!