Blog de viajes por el mundo

Dimpués dela mi primel esperencia de voluntariu n’Islandia i una segunda n’Australia con SCI, siegras de Servicio Civil Internacional, repetí pola tercera ves ya nun proyetu ambiental d’arvolamientu en Mongolia.

Tras de hazel tolos trámitis de premissus i visaus, aposei en mayu del 2017 en Ulán Bator, dendi Estambul i con pará técnica en Kirguistán, la cidá col canchu térmicu más gordu dela praneta, dendi los -40º en iviernu ata los más de 40 en veranu, el territoriu de Gengis Kahn.

Vista esparramá de la cidá endi el memorial de los luchaoris contra los nazis en la II Guerra Mundia.

La cidá es sosprendenti, una mesturança entri edificius moernus i centrus comercialis comu en qualquiera país ocidental ena zona-centru, monesterius budistas mesturaus conas costrucionis típicas dela epoca soviética i enas arreorás, lo más almirabli, tó arrodeau de gers, los çahurdonis tradicionalis cambulantis, qu’angunus en tuviendu casas de ladrillu querían más siguil viviendu ena costrución tradicional.

Centro de Ulanbaatar y edificiu del parlamentu con la estatua de Gengis Kahn y el fundaol de la cidá Shukbaatar.

La fin del voluntariau era acontinal col trebaju d’arvolamientu d’añus antis en una zona a unus 80 o 90 km dela capital, en metá dela estepa, sin agua corrienti, calefación, interné… allá lleguémus un olandés, dos sulcoreanas, dos hongkonesas, la muestra cordinaora -Amraa-, de Mongolia; i dispuesinu, a pocu a pocu, huerun acuyendu japonesis.

La primel atividá enantis d’acuil al sitiu de trebaju tuvu lugal en un estitutu enas alreorás d’Ulán Bator andi puimus compartil una ativiá ambiental relacioná col gastu del’agua i el poneeru d’árvolis con genti nueva de 13 i 14 añus.

El aposamientu era una casa de broquis de hormigón con dos abitanças enormis i una sala multiusu. Del fríu que hazía, hazía sensación d’entral nuna nevera. Alogu la cozina estava ena parti alta dela hinca i eran 2 teneoris de barcus de 40’’ adestraus perhetamenti, hazían las huncionis de cozina i comeol, la verdá que mu lograu i mu agradabli quandu’l sol entrava polas ventanas i calentava la chapa, peru quandu no… era otra nevera, feguru-mi qu’en meyu’l veranu con temperaturas de más de 40º sedría un verdaeru hornu.

La primel nochi, del fríu que hazía, col sacu de dormil i las mantas i tó no hui escapás de dormil-mi… peru essu no passó más, ala nochi siguienti me prometí que no diva  a passal fríu i recordandu-mi delos bolsus d’agua calienti del puebru que me ponía mi agüela n’iviernu… landeei una botella prásticu de Coca-Cola qu’enllenei con agua a hervel, la metí pal sacu… i calefación integrá ata la mañana siguienti, un luxu!

La vida ena estepa duranti la primavera es possibli pa qualquiera que no seya acostumbrau a tanta muación de temperatura, pola mañana mos levantavamus palas 9, subiamus a almorzal alos teneoris adestraus de cozina i al sol aquellu era un luxu. Duranti l’almuerzu s’arrepartían las tareas: las pressonas que s’encargavan dela comía, dela limpieza i las que se divan a trebajal al campu.

El encargau delas lavoris en el campu era Baatar, el vezinu. Vivía cona mugel i los ijus en el ger al lau dela muestra casa, tamién tenía dos perrus mastinis mongolis i 12 vacas, que les dava suelta paque se hueran a comel i polas tardis pa juntá-las era un supriciu porque avía que dil a buscá-las a kilometrus de distancia, pa ellu s’avalía dela metá dunus gemelus viejus astilu dun cataleju, con essu poía destinguil de largu entri los cavallus i las vacas, los días que hui a ayuá-lu al no palral quasi que ná d’ingrés mos entendiamus con cirigoncias, quandu vía las vacas izía “cow, cow!” i “muuu!”, i quandi eran cavallus se ponía los deus ena cabeça arrendandu las orejas i espençava a saltal… Un cachu pressonagi, l’encantava de venil-si a comel con nogu, a almorzal, a cenal, se bebía las cervezas… amus, qu’estava comu ena su casa. Tamién uvun ocasionis en qu’era al revés i mos convidava al su ger a bebel té i a proval la comía tradicional de Mongolia i la verdá es qu’es una cosa increíbli i almirabli.

Duranti los dos días de descansu puimus sentil enas muestras pielis la verdaera vida cambulanti, estuvimus por dos nochis conviviendu en gers con una comunidá nun valli entri montañas a compartil l’estilu de vida dellus, daí salímus d’escursión ala antiga capital del imperiu mongol, Kharkhorin. Se trata del más antigu monesteriu budista de Mongolia, un sitiu recomendabli del tó pola estoria qu’arrastra.

Entrá al monasterio Erdene Zuu

Ala güelta tamién hizimus una pará nel Gobi chicu un disiertu que s’assimeja al grandi Gobi, que s’enhalla a tres días en cochi dendi ondi estavamus, peru mos valió pa echal-mus una idea delo que es.

Dromedarius en la hondura de Karkorum.

El día últimu lo passei otru viagi ena capital, i pui correl a pie las partis más enteressantis que me queavan, peru tamién resultal a una obra de música i baili folclóricu típicu de Mongolia, concretamenti nel Tumen Ekh Theatre, un espetáculu total. Velaquí vos queu aquesta referencia pa si vos enteressa.

Bailis tradicionalis de Mongolia.

Velaquí vos queu el vidiu del’aventura, asperu que vos gusti!

Si quieris vivil esperencias comu aquesta o mesmu mejoris, vos recomiendu Indy Guide, l’agencia de viagis númiru 1 d’Asia Central. Ena web dellus alcontrareis tolas inhormacionis precisas pa enxaretal el vuestru viagi. Si tenís qualquiera dudina, tamién se puein ponel en contactu con vusotrus. A mí m’án ayuau muchu, 100% recomendabli.

Traducido por Juan F. Reina (OSCEC).¡Comparte esta entrada!