Blog de viajes por el mundo

Enantis de viajal a un país estrangeru es hundamental decumental-si i imponel-si delo que te pueis atopal, en el mi casu ei teníu la suerti d’arrodeal-mi d’especialistas comu Miquel Silvestre, presentaol del pograma de La 2 Diario de un nómada, i escreviol de quatru librus en que cuenta las esperencias dél i recomendacionis de viagis. Entri otras cosas, tien el méritu de sel el primel español en allegal alas Helipinas en amotu.

Ai una frasi que le tengu sentía de varias vezis i me s’á queau gravá, izi, izi: “l’aventura es l’aventura i quien no la quiera que se quei en casa”.

Nel muestru caminu i etapas alo longu d’Usbekistán, de Bukhara a Khiva, arreol de 460 km i 7 oras de trayetu, sabiamus qu’un güen dau del recorríu diva a sel a traviessa’l disiertu de Kyzil-kum -arena colorá n’usbeku-, polos mesmus passus que las antigas caravanas dela Ruta dela Sea.

Deque salímus de Bukhara mos recomendarun de dil siempri col depósitu de gasolina llenu, pos güenu, las cuentas que jechei prossimás eran que con pocu más de meyu depósitu quasi que poiamus allegal al sinu i que mu malu avía de sel pa no alcontral-mus una gasolinera en que receval.

Hormi que passavan los kilometrus, el paisagi diva muandu, queémus patrás los verdis i cañegus vallis d’al lau de Bukhara en qu’andavan con tola recoja del melón p’adrental-mus en el disiertu. Por ciertu, mu regüenus!

Kilometrus i kilometrus de rectas infenitivas, a dambus dos laus namás se vían pieras i arenas, sin apenas monti ni animalis, ni estampas qu’avisaran dela largura ata’l sotru puebru, cambionis Kamaz russus hondeaus delas averías, restus de numáticus rebentaus, angún cochi aburríu enas regateras i el depósitu de gasolina qu’esmençava a abaxal, sin cobrición pa buscal informacionis… ata que, de repenti, al otru lau dela carretera vimus una gasolinera i pensei “la muestra salvación!”, dimus la güelta, peru… yerru fatal, era una estación de repostagi de gas, propanu i metanu, menúu chascu! Usbekistán es unu delos produtoris más grandis de gas del mundu, i la huerça delos cochis se muevin con esta crassi de combustibli.

Velallí avía un bandu de paisanus que de ciertu andavan aspera duna viagera, conque me hui pa ellus pa preguntal pol benzin (assín llaman ala gasolina de 95-98 otanus). La comunicación no era faci, porque ni yo sei usbeku ni ellus ingrés, el casu es qu’entendí que 100 km patrás dandi veniamus avía una gasolinera… no me lo creyí porque la huera víu i lógicamenti huéramus parau a receval.

La decisión hue de siguil palantri i juegal-mu-la, era el momentu de ponel puntu muertu quantis que la barrera dela carretera mos favorecía una miaja, de quital l’airi condicionau, d’abaxal las ventanillas pa no afissial-mus… porqu’amás tapocu no mos queava agua!

La lus del retén siguía parpagueandu… venti menutus aspués, de repenti, eno altu al otru lau dela utovía alo largu vémus lo que poía sel una gasolinera i efetivamenti, dimus la güelta patrás otra ves i al paral-mus… los surtioris tenían pinta de no vel-si gastau dendi la epoca comunista, i velallí vidi dos provincius con garrafas comu las del’agua mineral, peru de gasolina! Agora tocava negocial i meyu tarifal… i pagal el litru a preciu de lárimas d’unicornu, peru era la muestra esperança última.

La collera de despachaoris, por llamá-li d’anguna manera, era dun señol grandi de más o menus 60 añus i otru nuevu. Acordémus 20 litrus p’assegural-mus d’allegal ala sotra gasolinera, que paguémus, peru ala final namás mos echarun 10. Essu sí, comu ya vían cobrau tó, no quixun dal-mus la güelta, peru dispués de tanta insegurança… ni era el sitiu ni el momentu pa ponel-mus a recramal ni a porfial.

Con tó i con essu, entovia porcima poiamus estal contentus porqu’alo menus pa unus 140 km divamus a tenel, i malu huera ya que no golviéramus a encontral-mus con una gasolinera.

Efetivamenti, al pocu d’estu el paisagi golvía a mual i esmencémus a atopal las primeras prevas dela güelta ala cevilización, queavamus patrás el disiertu i espençavan otra ves, en esti casu, los destensus campus de maís i viviendas alos dos laus dela carretera.

Cosas del sinu, dequ’alleguémus a Khiva, ya sí col depósitu llenu, al sotru día mentris que vesitavamus la cidá i los museus… sospresa!

En unu dellus se cruzarun las mirás de mi amiga i un paisanu, pi quién era? Me dixu, dixu “mía, mía essi…” el gasolineru mozu que mos engañó la tardi dantis, tan tranquilu i tan contentu a desfrutal comu unu más, i amus que si se recordava de nogu! Deque le cruzei la mirá i le neguei cona cabeça, comu dixendu “no, no, assín no está bien que se hagan las cosas”, lo entendió, el luengagi’l cuerpu no marra; cogió, se dio la güelta, abaxó la cabeça i se despareció.

Ala final, quála concrussión sacamus de tó? Pos que si te izin qu’enllenis el depósitu, lo enllenis i enque la genti s’aprovechi dela nesseciá d’otrus, comu hue el muestru casu… tenemus d’estal agralecíus por essus 10 litrus de gasolina que mos premitierun allegal al muestru sinu i no queal-mus hondeaus en meyu’l disiertu.

Assinque ya sabeis, l’aventura es l’aventura i el que no quiera que se quei en casa!

Traducido por Juan F. Reina (OSCEC).

¡Comparte esta entrada!