Blog de viajes por el mundo

Aparti de Samarcanda, ain sotras cidais que bien merecin una pará comu puein sel el mercau d’Urgut o la imprenunciabli de Shakrishabz, cidá patrimoñu dela Umanidá, peru nesti casu toca palral delas otras dos alajas dela Ruta dela Sea, Bukhara i Khiva.

Mercau d’Urgut
Shakrishabz. Cidá Patrimoñu dela Umanidá i sitiu de nacencia de Tamelrán.

Enque musotrus decedimus de dil en cochi, la oción del porteu púbricu no está maleja, ain trenis mu cómodus i moernus frabicaus de TALGO qu’enganchan las cidais más importantis dendi la capital Tashkent.

La cidá de Bukhara, a 4 oras prossimás en cochi dendi Samarcanda, almira porque no paés qu’estés en una cidá d’Usbekistán, ampias avenías alumbrás, tráficu frujíu i ordenau, limpieza, hartalga de comercius ata qu’allegas ala parti antiga, andi s’alevantan una tupa de mesquitas, madrassas i callejas estrechinas sin cimental.

Bukhara

Pressonalmenti, m’almiró la praça central, col imponenti Minareti de Kalyan de 48 metrus costruíu nel 1127, gastau d’osservatoriu p’avisal d’envasionis o ataquis, de faru alumbrandu las caravanas ena Ruta dela Sea enas nochis de tormenta d’arena, enque tamién s’usó pa sotras huncionis menus remediás comu por exempru pa hondeal dendi lo altu los condenaus a muerti.

Minareti de Kalyan

A dambus dos laus ain dos madrassas, la de Kalan, costruía nel añu 1514 i que, aparti d’estal coroná duna cúpula grandi de colol azuli, se destingui por tenel un corral interiol con 288 pilaris de maera i que sostriban ala mesma ves abondas cúpulas i galerías. Cuenta con una cabusía prossimá de dozimil pressonas.

De frenti alcontrémus la madrassa Mir-i-Arab, en esti casu con dos cúpulas grandis azulis a dambus dos laus dela puerta d’entrá prencipal, costruía arreol del añu 1530.

Hueraparti d’aquesta praça prencipal, poemus alcontral otras muchas mesquitas i madrassas, en el mi casu la que más me gustó -no por grandol sino pol estilu deferenti i por enhallal-si nun sitiu menus acessibli palos turistas en tol barriu típicu usbeku-, es la madrassa de Chor Minor conas quatru cúpulas azulis, se puei acedel ata lo altu dendi’l comerciu qu’ai endrentu, subiendu unas escaleras estrechas de caracol, a un preciu de quarenta céntimus al cambiu más o menus.

Chor Minor Madrassa

Otra vesita recomendabli es la fortaleza Arq, arrodeá duna muralla i qu’endrentu dispón dun grandi comprexu d’edificius, residencia del emil, carci, quadras, puestus de vegilancia… uguañu está envertíu en museu i mereci la pena d’endedicá-li un tiempinu

Fortaleza d’Arq i almiración dela cidá

Frenti d’esta fortaleza, namás travessandu la calli se puei passal pa un miraol, una torri antiga metálica que poía sel aspecii depósitu d’augua i que con ochenta metrus d’altol es el puntu más altu, dandi pueis destinguil la grandi destensión de tola cidá i desfrutal duna postura de sol mu linda. El preciu es un pocu caru palo que vien huendu normal en Usbekistán, arreol de cincu ebrus.

Vistas dendi’l miraol, el punto más altu dela cidá

La pará siguienti, travessandu el disiertu de Kyzil Kum i a unas sieti oras en cochi, alleguémus ala cidá estórica de Khiva. El muamientu namás allegal acomparau con Bukhara es total, ná de grandis avenías ni d’edificius de varias prantas, tó casas baxas, callis estrechas, muchas dellas sin asfaltal i la llegá ala alreorá dela muralla qu’aprotegin endrentu una delas cidais patrimoñu mundial dela UNESCO, Itchan Kala.

Estórica cidá de Khiva

Deque traviessas las murallas, en que ain quatru puertas orentás sigún los puntus cardinalis, es comu trasladal-si ala Edá Meya, adificius d’aobi, callis de tierra, familias tuviendu una vida tradicional, peru qu’a pocu a pocu ván çumiendu-si ena envasión del turismu.

En passeandu alo longu’l recinchu alcontrémus palacius, minaretis, mesquitas, madrassas… peru tamién viviendas tradicionalis qu’agüespedan turistas i ofrecin servicius de posá, comía, escursionis, rutas a sitius cercanus d’enterés arquiológicu peru tamién otelis de luxu, angunus dellus en meyu la madrassa envertía a un preciu de 200 ebrus la nochi, restauranis que tentan d’esparramal-si palo altu pa gastal de la vista increíbli delas açoteas a tolos merumentus d’arreol… mereci la pena de reserval una mesa i poel desfrutal d’essi espetáculu, las coloris al’atardecía i la ora azuli mesturaus cona lus qu’alumbra las cúpulas i callis es inolviabli en verdá.

La cidá de por sí, duranti’l día s’enllena de puestus de venta de produtus, demás a mi parecel, es comu un mercaíllu en que los produtus i acordanças siempri son los mesmus. Lo enteressanti de verdá es la vesita alos museínus deferentis o los menumentus de tola cidá, arrodeal andandu tola muralla, subil pa unu delos minaretis o anguna cosa más enteressanti pa mí qu’es tratal de mestural-ti cona puebración del sitiu. Pa ellu es precisu mercal una entrá que por dos días te da la oción d’entral a tó, a un preciu prossimau de dozi ebrus i que se merca alas alreorás dela muralla ena Puerta Sul.

Panorámica desde lo alto de uno de los minaretes.

I aspués d’esti recorríu polas tres cidais más importantis dela Ruta dela Sea n’Usbekistán, si me preguntassin “quála te gustó más?”… Pos izía que las tres, caúna conas sus cosas güenas i menus güenas, peru sin duda las tres.

¡Comparte esta entrada!