Blog de viajes por el mundo

Ena estepa mongola normalmenti no aconteci ná huera delo normal, alo menus palos que son acostumbraus a essa crassi de vida, peru, palos ocidentalis que dimus pallá a echal unus diínas, qualquiera motivu puei sel causa de sospresa o d’enterés.

Me recuerdu una mañana que vinu el vezinu a llamal l’atención al muestru xefi Baatar, el pobrema era que Baar, el perru dél, por estintu de protegimientu diva matau una cabra nuevina i le dessegían que tenía que pagal. El acuerdu hue ligeru, arreol de 30 dólaris si no m’acuerdu mal i pa essa nochi ya tenían cena.

Pa mí, otra mañana aconteció otra cosa más almirabli: vían llegau unus vezinus nuevus con cientus de cavallus el suelu rebumbava comu si uviessi un terremotu o algu i s’establecierun a unus 500 metrus enos ger dellus, en vera’l regatu, velallí jechavan el día a cavallu i descogiendu-lus. Los desseparavan no sei si pola edá, grandol, sessu… me hue impossibli comunical-mi con ellus por mé delos empedimientus dela idioma.

Lo que sí tuvi suerti es de vé-lus en ación, de sópitu ala mañana siguienti m’ansomu pola ventana i veu un cavallu hondeau nel suelu, comu si estuviera muertu. En essi momentu cogí, agarrei la cámara i m’acerquei, cuyamenti tamién de sópitu vinun dos mongolis a galopi justu aondi espenó… se queó en xerga i no hue escapás d’echal el potrinu, tenía los ojus comíus delos páxarus guarrus i la yegua hacezava del dolol i del eshuerçu.

Los mochachus se pusun ligerus ala tarea pa tental de salval la vida dela yegua, manearon los caballos, se quitarun las capas i aquesta es la seqüencia que hui escapás d’arretratal col consentimientu dellus. No ai ni que izil que sabían bien lo que hazían, que no era la primel ves i sin ayúa de crassi denguna puun salval la vida del animal.

Hue una verdaera esperencia el vivil essi momentu, i di la noragüena alos dos pol grandi trebaju. Tamién por dexal-mi andal pallí en meyu a molestal cona cámara i la mi presencia.

Traducido por Juan F. Reina (OSCEC).¡Comparte esta entrada!