Blog de viajes por el mundo

A tós mos se vien ala cabeça quandu mos palran de Samarcanda las grandis hazañas i aventuras d’Alexandru Magnu, Marcu Polu o el cuentu d’Aladín i las mil i una nochis.

Cona abrición pal bureu i pal mundu promovía del goviernu d’Usbekistán, oi mijol que nunca es ocasión de vesital i desfrutal duna delas cidais emprescindiblis qu’arrastra una estoria de más de 2700 añus. El assitiamientu estratégicu hazi que seya una delas partis más antigas qu’entovia andan abitás, paraeru obrigau delos muchus caminus comercialis dela Ruta dela Sea i testigu del passu de grandis cevilizacionis i imperius comu griegus, romanus, persas, mongolis…

El relumbrón más grandi lo tuvu duranti’l reinau de Tamelrán, hallau d’angunus un assessinu insensatu i, dela huerça delos usbekus, el padri hundaol dela patria. Los restus dél descansan en una tumba marmu negru nel mausoleu de Gur-e Amir, enque l’acuerdu primeru era de reposal en otru mausoleu que costruyó ena cidá de Shakrishabz, ondi tuvu nacencia, a unus 80 o 90 km al sul de Samarcanda, tamién llamá la Cidá Verdi i Patrimoñu dela Umanidá dela UNESCO.

Mezquita Kok Gumbaz en Shakrishabz.

Valga tamién izil que mesmu el rei Enriqui III de Castilla mandó un messageru, Rui Gonçalis de Craviju, paque s’entrevistara col propiu Tamelrán i concedel una aliança pa combatil los turcus, qu’a pocu a pocu amenaçavan dambus dos imperius, el castillanu i el timúrida del propiu Tamelrán. Enque por fin no la consiguió, la estoria dela partía á queau recadá nun libru.

Entrada al mausoleo de Tamerlán en Shakrishabz.

La leyenda i maldición sobri Tamelrán resulta quandi menus curiosa, se izi que sobri quien huessin osaus d’abril la tumba caería una grandi maldición… seya o no casolidá, un bandu d’arquiólogus soviéticus en el añu 1941 lo hizun i, namás dos días dimpués, el exércitu nazi envadió la URSS, apreparandu la entrá delos soviéticus ena II Guerra Mundial.

Estatua de Tamerlan en Shakrishabz con los restos de su antiguo palacio.

Estoria, leyendas i acontecimientus hueraparti, amus a vivil el momentu presenteru i amus a palral dela grandi maravilla de Samarcanda, la Praça de Registán, sin duda denguna, unu delos merumentus más imponentis que pueis atopal en Asia Central toa.

La Praça de Registán resulta espetaculal polas 3 madrasas que l’arrodean, conas capuchas duna colol azuli asseñalá, caúna costruía nuna epoca deferenti, por ordin de tempu, la más antiga es la madrasa Ulugbek, del añu 1417 al 1420, dimpués se costruyó la madrasa Sher-dor entri’l 1619 i el 1636, i p’arrematal Tillya-Kari acabá nel 1660.

Duranti la muestra vesita huimus en verdá afortunaus, ya qu’aparti del merumentu destinguíu de por sí, aquellas nochis s’andava celebrandu un festival de folk entrenacional, XII edición del Sharq Taronalari, sumandu la música i las luzis qu’adornavan el escenariu… los retratus palran por sí solus.

I aspués, en el muestru viagi de güelta dendi Khiva i Bukhara, golvimus a tenel la suerti de desfrutal dun espetáculu grandiosu de lus i soníu, refrexau sobri las paeris delas madrasas, en que s’enseñava tola estoria de Samarcanda dendi lo primeru, dela Ruta dela Sea, escenas d’ergullu nacional i voluntá de modernura d’esti país nuevu desseparau de Russia el 1 de setiembri del 1991, que’l 28º cabu d’añu concidió cona muestra vesita ala cidá de Bukhara, la muestra segunda pará n’esta Ruta dela Sea particulal.

Velaquí vos queu el vidiu d’esti espetáculu i p’acabal solu izil que Usbekistán, por muchu mieu que dé sentil los nombris de paísis acabaus en tán… ná más largu dela ralidá, un país únicu, abiertu, cenzillu, de gentis umildis i espitalarias, mu ciertas i mu dispuestas a acebil conos braçus abiertus tó aquel que sea gustosu de vesitá-las.

Traducido por Juan F. Reina (OSCEC).

¡Comparte esta entrada!